Eduardo Arroyo al Prado

Explica Eduardo Arroyo que en la seva pintura i en els seus escrits pugnen una identitat i una consciència duals, una bifocals, “una barreja de drama i opereta a parts iguals”. Potser aquesta dualitat, aquest pensament paradoxal a la recerca de veritats que ho són pel sol fet de pertànyer a cadascú amb ànim contradictori, es trobi l’autèntica mística dels nostres dies. El misteri sense resoldre … No de Déu, que això ja a hores d’ara no té remei, sinó del nostre món o fins i tot de nosaltres mateixos.

Nosaltres davant la mera i inaprehensible consciència, nosaltres davant la història, nosaltres davant el tot i el no-res. Jan van Eyck, en teoria, ho va tenir més fàcil. Però no per això fugia del risc, ni de l’espectacularitat, com va fer amb El xai místic, el políptic que reposa a la catedral de Sant Bavó (Gant), pintat en 1432. Allò va ser, com han comentat alguns, la invenció de la pintura a l’oli, els 24 panells constitueixen l’obra flamenca de majors dimensions. I allò ha estat el que en diferents viatges ha fascinat tant a Arroyo com per reinterpretar i exposar-lo a partir de dimecres al Museu del Prado de Madrid.

Leonardo té xarampió

El seu únic autoretrat, un dibuix conservat a Torí, té algunes pigues inquietants. No es tracta de veure a Leonardo da Vinci. El seu únic autoretrat, conegut arreu del món – amb barba i cabells llargs, celles poblades, nas aguilenc i una frase poc cansat – es troba greument malalt. Després d’una setmana de proves, els experts al voltant de Maria Cristina Misiti i el director de l’Institut Central de Restauració i Conservació del patrimoni italià, lamenten la proliferació de les taques en aquesta obra de 33,5 × 21,6 cm,  un carbó de color vermell de 1510.

Sorolla torna a l’Alhambra

Mig centenar d’obres recullen a la mostra ‘Jardins de llum’ la fascinació que el pintor va compartir amb Juan Ramón Jiménez per Granada. 

El palau del Diamant de Ferrara va ser la primera parada de l’obra de Joaquim Sorolla (1863-1923) inspirada en els patis àrabs andalusos i els jardins que tant van entusiasmar Juan Ramón Jiménez. Clausurada l’exposició abans de temps pel terratrèmol que el 19 de febrer d’aquest any va fer tremolar la regió italiana, la llum d’aquests olis tardans del pintor valencià, en què deliberadament va bandejar la figura humana per situar en el centre la geometria de les plantes i els ambients intimistes de porxos, estanys i fonts, arriba el divendres al palau de Carles V de l’Alhambra en una mena de “retrobament” amb Granada i amb Andalusia. ¿Retorn o retrobament?, Es pregunta Tomàs Llorens, comissari de la mostra. Més enllà del dilema, per Sorolla el “descobriment” de l’Alhambra i l’Alcàsser de Sevilla va ser una reconciliació que va provocar que en els últims anys de la seva vida li lliscar cap a una estètica i una ètica compartida per Juan Ramón.

El Cartell al Museu Picasso de Màlaga

El cartell europeu 1888-1938 és el títol de l’exposició que acull el Museu Picasso de Màlaga (fins el 16 de setembre) i que recull un recorregut per l’etapa més creativa i transcendental de la història del cartell a Europa. Un relat que comprèn cinquanta anys en què es troben els orígens de la publicitat. Ramon Casas, Jules Chéret, Fortunato Depero, Cassandre, Gustav Klucis, Vladímir Lebedev, Man Ray, Vladímir Maiakovski, Henri Matisse, Alexander Ródtxenko i Henri de Toulouse-Lautrec es troben entre els 91 autors de les 174 obres reunides en aquesta exposició, que abasta mig segle en el qual es va creure en l’esperança d’un món millor, basat en nous plantejaments socials i en els avenços que semblaven anunciar el segle XX.

Aquesta mostra forma part del programa Picasso 20 Mirades. Màlaga, 20 anys sota la mirada de Picasso. Aquesta iniciativa celebra el vintè aniversari de l’exposició Picasso clàssic, que va ser el retrobament de l’art de Pablo Picasso amb la seva ciutat natal i punt de partida del Museu Picasso Màlaga, inaugurat el 2003.

Robat un Dalí d’una galeria de Nova York

Segons el New York Times, la policia està buscant a un home que diuen que va entrar en una galeria d’art a l’Upper East Side dimarts, va arrencar una obra de Dalí d’una de les seves parets, la va ficar en una bossa de compres i va marxar passejant sense que ningú ho notés. La peça, Don Juan Tenorio està valorada en uns 150.000 dòlars.

El Tàpies del segle XXI, es debat entre la pornografia i l’escatològic

La Fundació Antoni Tàpies ha inaugurat l’exposició “Antoni Tàpies. Cap braços cames cos”, un recorregut per 74 obres que aborda el recurrent tema de la condició corporal humana per part de l’artista reflectida en les seves obres durant els últims 13 anys – 1999-2011 – i especialment la seva relació amb els diferents aspectes menys nobles, com la sexualitat i la mort.

Picasso amb 13 anys

Venut por 2,6 milions una obra que Picasso va pintar als 13 anys. L’oli, Retrat de Modesto Castilla disfrassat de moro va ser pintat pel pintor malagueny durant la seva infantesa a la Corunya. Segons ha informat la casa de subastes, l’auditoria de l’obra ha estat certificada per una de les filles del pintor, Maya Picasso.