Captura-de-pantalla-2012-07-02-a-las-12.54.12

El graffiter Neko a Madrid

L’artista Neko s’exposarà iam Gallery Madrid el seu art urbà i provocador des del proper dissabte 7 de juliol fins al 4 d’agost, coincidint amb la publicació d’un llibre en què es recull gran part de la seva trajectòria. El creador, un dels graffiters més actius del panorama internacional, arriba a aquest espai per mostrar la manera que han pres les seves idees que, en la major part de les ocasions, són efímeres, com passa amb la major part de l’art urbà. Entre les seves accions de carrer destaquen l’aparició del lema Neko was here o els seus cridaneres intervencions en mobiliari urbà. Ara, l’artista presenta també un llibre que condensa en 90 pàgines part de les seves creacions. Aquesta mostra forma part del suport que iam, des de la seva plataforma online, pretén donar a l’art urbà i al postgrafitti, amb l’objectiu de crear sinergies entre el públic i els artistes, més enllà del concepte convencional de galeria.

Captura-de-pantalla-2012-07-02-a-las-12.46.11

Eduardo Arroyo al Prado

Explica Eduardo Arroyo que en la seva pintura i en els seus escrits pugnen una identitat i una consciència duals, una bifocals, “una barreja de drama i opereta a parts iguals”. Potser aquesta dualitat, aquest pensament paradoxal a la recerca de veritats que ho són pel sol fet de pertànyer a cadascú amb ànim contradictori, es trobi l’autèntica mística dels nostres dies. El misteri sense resoldre … No de Déu, que això ja a hores d’ara no té remei, sinó del nostre món o fins i tot de nosaltres mateixos.

Nosaltres davant la mera i inaprehensible consciència, nosaltres davant la història, nosaltres davant el tot i el no-res. Jan van Eyck, en teoria, ho va tenir més fàcil. Però no per això fugia del risc, ni de l’espectacularitat, com va fer amb El xai místic, el políptic que reposa a la catedral de Sant Bavó (Gant), pintat en 1432. Allò va ser, com han comentat alguns, la invenció de la pintura a l’oli, els 24 panells constitueixen l’obra flamenca de majors dimensions. I allò ha estat el que en diferents viatges ha fascinat tant a Arroyo com per reinterpretar i exposar-lo a partir de dimecres al Museu del Prado de Madrid.

foto2

Andorra racons artístics

La façana d’una casa, és un més que motiu per posar-hi una obra d’art. En aquest cas es tracta d’una casa situada a l’avinguda Copríncep Benlloch d’Andorra la Vella.

1340910370_032451_1340910553_noticia_normal1

Els Museus més visitants que mai

Més visitants, més activitats i menys pressupost. Aquesta és la radiografia dels museus de la província de Barcelona el 2011 que formen la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Segons la diputada de Cultura, Mònica Querol, durant l’any passat, els 64 museus instal · lats en 52 municipis barcelonins, tots menys els de la ciutat de Barcelona, van rebre un total de 946.061 usuaris, el que representa un 8,4% més respecte l’any anterior.

L’any passat els museus locals barcelonins – que custodien més de 752.000 objectes de caràcter arqueològic, artístic, etnològic o numismàtic -, incrementar els seus serveis i les seves activitats, tot i que el pressupost total amb el que van comptar (19,6 milions de euros), va disminuir un 3,5% respecte a 2010 (un 10% respecte al 2009 que amb 22 milions, ha estat la xifra més alta dels últims deu anys). Tot i la disminució de les aportacions de l’administració, Querol, la institució va destinar 900.000 euros al funcionament i millora dels serveis i l’oferta dels museus que integren la xarxa, va destacar que els museus locals van augmentar un 14,1% els recursos que generen per ells mateixos, superant els 2,5 milions, aconseguint un autofinançament que se situa en el 12,9%, una xifra rècord des de la creació de la xarxa.

woman-eating-chocolate-getty

Un museu molt llaminer

A Colònia hi ha el Museu de la Xocolata. Amb una àrea d’exposició de 4.000 m² i prop de 2.000 peces exposades és un veritable esdeveniment per a tots els llaminers. Els porta en un viatge de 3000 anys a través de la història de la xocolata. La terra natal del cacau, el cultiu i la collita estan documentats en fotos. Es pot experimentar el clima tropical a la Casa Tropical transitable. A la part més alta del museu es troba un dels temes centrals: la producció. En dos pisos el visitant pot veure com es fabriquen barres de xocolata, trufes i figures. Al vestíbul, el visitant és rebut per una font de 3 metres d’altura tota de xocolata per la qual flueix xocolata calenta (aquí cada un dels visitants pot enfonsar el seu gofre i gaudir de la delícia marró). En aquest museu el tema de l’exposició no només es pot veure sinó també olorar, tastar i sentir, mmmmmm

http://www.chocolatemuseum-cologne.com/

munch-la-vampira

Edvard Munch fotògraf

Una nova exposició a la Tate Modern de Londres explora la relació del pintor noruec Edvard Munch amb el cinema i la fotografia, el que revela una faceta desconeguda de l’artista com a amant de les noves tecnologies. Edvard Munch: L’ull modern, organitzada en col·laboració amb el Centre Pompidou de París i el Munch Museum d’Oslo, trenca la imatge de Munch com un pintor arrelat al segle XIX i el col ·loca de ple en el XX, en plena modernitat. La mostra, que inclou 60 pintures i 50 fotografies fetes per l’artista, a més d’algunes filmacions, se centra en la seva obra, realitzada el segle passat, quan va experimentar amb nous mitjans de captació de la imatge.

Per als qui no la van poder veure al Centre Pompidou, ara, i fins al mes d’octubre la podreu veure a la Tate Modern de Londres.

 

f6fe21be-bfaa-11e1-83bb-f89ec77bdbe9-493x328

Leonardo té xarampió

El seu únic autoretrat, un dibuix conservat a Torí, té algunes pigues inquietants. No es tracta de veure a Leonardo da Vinci. El seu únic autoretrat, conegut arreu del món – amb barba i cabells llargs, celles poblades, nas aguilenc i una frase poc cansat – es troba greument malalt. Després d’una setmana de proves, els experts al voltant de Maria Cristina Misiti i el director de l’Institut Central de Restauració i Conservació del patrimoni italià, lamenten la proliferació de les taques en aquesta obra de 33,5 × 21,6 cm,  un carbó de color vermell de 1510.