Arquitectura per nens

Els jocs que juguem i els que no juguem, com juguem i amb qui juguem avança molts aspectes de la nostra vida. Això consideren els arquitectes noruecs Marit Justine Haugen i Dan Zoha, que per al parvulari Breidalikk de Trondheim, prop d’Oslo, van combinar experimentació i creativitat per estendre un pont entre el futur i la tradició, entre l’individualisme i l’equip, entre la integració i la independència i entre el més divertit i el més seriós. També. Haugen i Zoha sostenen que els nens són els clients més innovadors, els més oberts. També els més exigents. Per això a la cova que van realitzar a Trondheim van haver esprémer els dos ingredients amb què solen treballar els parvularis públics: poc pressupost i molta creativitat. La idea de refugi i joc va adquirir forma de cova. Però també de muntanya. Es pot jugar a grimpar, a ascendir, però també a amagar, i l’element-edifici-paisatge que ho fa possible és una muntanya de 50 metres cúbics, una tona i mitja de desfet industrial format per restes d’escumes procedents de fàbriques d’automòbils , de sabates i d’indústries de paqueteria. Amb aquest material aïllant van formar capes que es van superposar construint petits graons. A les capes se li va aplicar la tècnica de la sostracció per excavar del rebuig sòlid convertit en una mena de “terrazgo d’escuma”-com ho van descriure quan li van concedir el premi del RIBA a l’arquitectura emergent. L’Ajuntament de Trondheim va convocar un concurs perquè els nens juguessin. El projecte guanyador és aquest, ambigu i ambiciós: coves, amagatalls, finestres i graons d’un edifici per aprendre a jugar, a imaginar i també a decidir si grimpar, amagar-se o perdre.