jeff-koons-the-beyeler-foundation-3

Jeff Koons a la Fundació Beyeler

Jeff Koons, porta una mica del seu art més emblemàtica a la Fundació Beyeler a Suïssa. Una retrospectiva de les classes, l’exposició integral té per objecte destacar la progressió de l’artista nord-americà en el transcurs dels últims gairebé 30 anys. La mostra es divideix a més en tres segmentacions observades per sobretot, “La Nova”, que posa en relleu primera obra de Koons des de l’època de 1980. La segona secció titulada “banalitat” és una plataforma per a la porcellana i peces de fusta tallades. La tercera i última sèrie es titula “Celebració” i és presentar les escultures d’acer d’alt brillantor i pintures a gran escala. L’exposició estarà en exhibició fins al 2 setembre 2012.

1340292110_218637_1340292816_noticia_normal

Mona Hatoum a la Miró


Si vas a Barcelona no et perdis l’art polític i poètic de la libanesa Mona Hatoum a la Fundació Miró. La guanyadora de l’últim Premi Joan Miró. Projecció, comissariada per Martina Millà, és la primera exposició monogràfica de l’artista a la capital catalana. La mostra reuneix unes quaranta peces dels darrers vint anys, tot i que hi predomina l’obra recent, i pretèn obrir la visió que tenim d’aquesta artista i posicionar-la més enllà de les referències geopolítiques que han esdevingut pràcticament sinònimes de la seva producció.

Captura de pantalla 2012-06-22 a las 18.58.17

dEmo a New York

Eládio de Mora (dEmo), fent entrega d’un “HUEVO FRITO” a THE HISPANIC SOCIETY OF AMERICA de New York. Si tenim en compte la trajectòria de dEmo, que des dels seus orígens ve centrant la seva investigació artística exclusivament en la conceptualització i la materialització contemporànies de l’art pop, la sèrie que acaba de concebre, Wall-Pop, és un pas més, natural i coherent, en la mateixa direcció. I aquest pas més inclou la depuració dels seus conceptes en forma abstracta, una evolució, la de la figuració a l’abstracció, tan freqüent i lògica en tants altres artistes d’altra banda. Independentment d’aquesta possible polèmica (en tot cas, acadèmicament teòrica) de si és “possible” un Art Pop abstracte, demo ho està fent. Perquè ¿què més hi ha a la sensibilitat conceptual i plàstica d’aquest artista que no sigui el Pop?

www.demoartist.com